De l’aigua i la millora de la seva gestió

L’OPINIÓ D’ANTONI POL I SOLÉ

Entre les necessitats vitals bàsiques, que tenim les persones, el beure aigua, després del respirar, és segurament la més important per a garantir la vida i el seu desenvolupament. I no crec equivocar-me si dic que la majoria de la humanitat considera l’aigua com un bé primordial si bé potser només inconscientment. La vida, que coneixem, va associada a l’aigua i, per tant, està definida com la més important de totes les substàncies.

Imatge dels patamolls de Siscaró. Els patamolls compleixen una funció molt important en la regulació dels recursos hídrics a l’aiguavessant. Són el que s’anomenen funcions hidrològiques. Constitueixen reserves d’aigua dolça importants. Són les “esponges” del medi muntanyenc, ja que tenen la capacitat de retenir l’aigua que, en període deficitari, és restituïda a la conca. Això permet, aigües avall, el bon funcionament de nombrosos ecosistemes aquàtics.

Imatge del pic Negre d'Envalira.

Dels seus tres possibles estats, líquid, sòlid i gasós, la seva presència principal a Andorra és en estat líquid, en subsol i superfície; després en estat sòlid en forma de neu, en menor quantitat però sortosament encara abundant i constituint una reserva a les parts altes de les muntanyes i valls que guarden aquella com en un dipòsit indirecte; i en una presència mínima en estat gasós, en els núvols, la broma i l’aire, per ser Andorra un país assolellat, amb vents, de clima mediterrani i ,per tant, sec.

El continuat creixement urbanístic dispers per tot el territori andorrà ha posat en evidència la importància de l’aigua, ja sigui en la seva eficient captació; ja sigui en constituir una reserva en quantitat suficient per a fer front a les necessitats del dia a dia, però també per a poder fer front als problemes derivats de consums punta, avaries, tempestes i altres; o ja sigui en la seva òptima distribució.

Així doncs, la millora en la gestió de l’aigua potable és essencial i necessària, en els seus tres apartats, captació, reserva i distribució.

I ha esdevingut vital pel present de les societats existents, en volgut creixement continuat, i ho serà encara més per al futur, i els tres aspectes són igualment importants. És tan important tenir captacions d’aigua, com tenir capacitat de guardar-la, com no malgastar-la.

No conec cap parròquia on alguna de les seves societats distribuïdores no hagi tingut, ni tingui, problemes pel subministrament d’aigua potable en algun lloc o altre del seu territori i en alguna d’aquestes tres fases.

El cicle sostenible i eficient de la gestió de l’aigua implica una anada i un retorn al llarg dels tres àmbits en què es manifesta.

Primer, cal fer la captació per a disposar de la suficient quantitat d’aigua segons les necessitats a satisfer. Segon, un dipòsit per a assegurar el tractament i la reserva suficient per atendre els problemes diversos que es poden presentar incloent un mínim de cobertura en cas de problemes a la captació. Tercer, una xarxa per a distribuir adequadament l’aigua, tancada en anell per a poder enviar l’aigua en els dos sentits i poder aïllar punts amb problemes.

La presència principal d'aigua a Andorra és en estat líquid, en subsol i superfície; després en estat sòlid en forma de neu, en menor quantitat però sortosament encara abundant i constituint una reserva a les parts altes de les muntanyes i valls que guarden aquella com en un dipòsit indirecte.

Un cop assolida l’anada amb els tres passos i abans de repetir el cicle (quan es vegi que caldrà anar a captar més aigua), cal fer el retorn del cicle, fent el camí invers. És a dir, revisar abans tota la xarxa eliminant les fuites produïdes, pel desgast dels materials o fallida pel gel-desgel o moviments de terreny, en tubs, aixetes i vàlvules i que acostuma a ser de l’ordre del 30% dels litres que s’envien a la xarxa i que es perden pel camí; i instal·lar comptadors.

Després augmentar la capacitat de la reserva per aconseguir un òptim d’almenys uns dies de reserva per a fer front a períodes de sequera o problemes greus a la captació. I igualment connectar amb altres xarxes comunals o parroquials per a poder compartir, en cas de necessitat, tots els recursos disponibles i sumar en definitiva les capacitats d’estoc o reserva.

Arribant finalment, després d’haver fet la revisió de la xarxa i l’augment de les capacitats de reserva amb nous dipòsits, que serviran per a poder guardar el resultat d’anar a buscar o fer noves captacions, i sempre havent aprofitat al cent per cent la captació existent en totes les seves possibilitats. I això cercant els òptims a nivell de cada àmbit i en el conjunt dels tres.

Aquest cicle sostenible de l’aigua implica ESTALVI en la xarxa i en la distribució. Implica EFICIÈNCIA en la reserva o estoc de l’aigua buscant l’òptim entre la capacitat i el temps d’ompliment per no llençar-la quan els dipòsits són plens i evitar així haver de gastar en noves captacions. També implica REUTILITZAR aigües pluvials i aigües residuals, depurades per a certs consums si volem ser sostenibles. I finalment també implica CONTENIR o OBTENIR aigua per altres vies, com es pugui fer i en el nostre cas abans de deixar-les marxar riu avall; en aquest cas construint dues preses, una al Lloset d’Encamp al Valira d’Orient i l’altra al pont vell d’Anyós al Valira del Nord amb una capacitat cadascuna d’elles d’uns 2,5 milions de metres cúbics d’aigua.

L’aigua, com l’energia, els aliments, la seguretat, la llibertat, la salut, l’educació, el treball, l’habitatge o el fer front al canvi climàtic són aspectes que, si bé ens afecten a tots i tots hi hem de posar de la nostra part, només es poden afrontar des de l’àmbit general, per ser només des d’aquesta posició que hom pot fer polítiques concertades internacionalment i aplicades des de l’àmbit comunal, en un món globalitzat més que mai.

És en aquest sentit que cal crear una Agència Nacional de l’Aigua que pugui gestionar la recerca, el coneixement, els projectes, les inversions i les concertacions a nivell general per garantir a tots els habitants d’Andorra aquest bé, el més preuat, i la seva sostenibilitat, a través del corresponent Pla Andorrà de Gestió de l’Aigua. Sense aigua no es pot fer res. Sense aigua suficient es pot fer poca cosa. Amb aigua suficient es pot fer alguna cosa, però no tot. Amb aigua i bona gestió, es pot fer gairebé tot

Imatge del riu Gran Valira, al seu pas per Andorra la Vella.