Jul 9, 20213 min read

El cub

Updated: Sep 28, 2021

Ampliació i reestructuració del centre esportiu d'Ordino (CEO).

Intervenir en un edifici projectat per arquitectes de renom, com ho són l’equip MBM de Barcelona, és una gran responsabilitat, però fer-ho en un centre que protagonitza una de les vistes més reconeixibles d’Ordino encara ho és més.

El Centre Cívic i esportiu d’Ordino es va construir entre els anys 1992-1995, d’acord amb el projecte del despatx d’arquitectura Martorell Bohigas Mackay. La seva volumetria amb disposició esglaonada, provoca que l’edifici (tot i la seva important magnitud), quedi mimetitzat en l’entorn, creant el mínim impacte en les visuals cap al poble.

El CEO ha funcionat com a contenidor de diferents serveis de la parròquia, entre aquests usos s’hi ubicava l’escola Bressol, la Bolera, l’oficina de turisme, una escola d’art i un Bar. Amb el pas dels anys, el Comú d’Ordino ha anat reubicant aquests usos en altres indrets de la parròquia, amb la voluntat que l’equipament funcionés exclusivament com a centre esportiu.

“UN EDIFICI RESPECTUÓS AMB LA IMATGE DEL POBLE D’ORDINO I QUE ALHORA DIALOGA AMB LES PREEXISTÈNCIES”.

A l’analitzar les noves necessitats i l’espai del qual disposàvem ens vam adonar de seguida que era necessària una ampliació, i que s’havien de solucionar altres deficiències, tant en la distribució i la circulació interna del centre, com en la relació de l’edifici amb el seu entorn. El projecte vol donar resposta a totes aquestes necessitats, integrant el nou edifici al poble d’Ordino i buscant un diàleg respectuós amb l’antic edifici.

Per a la realització d’aquest projecte es va dur a terme un exhaustiu estudi, tant de l’emplaçament, com de les preexistències. L’única peça volumètrica amb què es comptava per resoldre el “trencaclosques” era la sala de Judo, un espai amb unes característiques especials, quant a dimensió i alçada lliure es refereix. Va ser el joc amb aquesta peça (després de moltes proves i esborranys), el que va acabar donant forma al que avui dia s’ha convertit en una realitat.

El nou edifici, amb 4 plantes i un característic volum en forma de cub, s’ubica en la zona on antigament quedaven bastides unes graderies exteriors. S’ha aprofitat el gran desnivell topogràfic que existeix per minimitzar l’impacte d’un edifici d’aquestes dimensions, aconseguint un conjunt que respira harmonia, sense interferir la imatge del poble d’Ordino i alhora emmarcant en un segon pla l’església de la parròquia.

L’ampliació projectada es nodreix del llenguatge formal de l’edifici existent, conformat per un sistema constructiu vidriat (mur cortina), que gràcies a la seva transparència, permet realitzar una lectura de l’esquelet estructural de l’edifici. Aquesta característica estructura metàl·lica en forma de gelosia és un dels punts característics de l’actual centre, la qual s’ha traslladat a l’ampliació, amb un llenguatge propi.

“LA INGRAVIDESA A TRAVÉS DEL TRACTAMENT DE LA FORMA, LES OMBRES I ELS MATERIALS”

A causa de la seva implantació esglaonada, la disparitat d’usos i les diferents reformes, que s’han anat executant durant el temps, el Centre Esportiu existent patia importants mancances a nivell de circulacions internes i externes.

Els diferents accessos al centre, el fet de que no totes les plantes estiguessin connectades entre si, junt amb el condicionant de que les escales exteriors no arribaven a connectar la cota superior amb la inferior, provocaven que l’edifici actués com una barrera urbanística entre el centre històric i el camí de Santa Bàrbara, alhora que confonia als seus usuaris amb complexos recorreguts.

Es va decidir reestructurar el funcionament a nivell de circulacions del Centre Esportiu, col·locant un únic accés principal vinculat a la cota inferior (Camí de Santa Bàrbara), per tal de millorar l’experiència dels usuaris. La nova recepció actua com a ròtula principal del Centre Esportiu, comunicant directament amb els nous espais creats: vestidors, oficines per a la gestió del centre, espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda, sales de massatges i l’ascensor intern.

Urbanísticament, l’ampliació actua com element permeable entre espais públics (poble / natura). A través d’unes escales exteriors i un recorregut accessible amb ascensor s’han connectat les cotes superior i inferior. Alhora, amb aquesta operació es va voler anar un pas més enllà, convertint la coberta d’aquesta nova edificació en una plaça pública. En aquesta plaça, s’ha ubicat el nou servei de circulació, un volum d’una sola planta, permet als agents visuals de l’entrada a la parròquia.

La plaça superior, actua com una dilatació de l’espai públic, aconseguint acabar de cosir la trama urbana amb l’edificació.

L’AMPLIACIÓ REALITZADA HA MILLORAT LES CIRCULACIONS INTERNES DEL CENTRE I ALHORA POTENCIA LA RELACIÓ ENTRE EL NUCLI HISTÒRIC I EL CAMÍ DE SANTA BÀRBARA.