Jazz Capital

Escaldes-Engordany

Per: Josep Maria Ubach

La quarantena edició del Festival de Jazz d’Escaldes-Engordany, sembla que comença a revifar amb actuacions de prestigi internacional, però amb algunes particularitats. Al Prat del Roure, Richard Galliano, un dels millors acordionistes del món, Kyle Eastwood, un dels millors contrabaixistes de l’escena Nord Americana, Andrea Motis, vella coneguda dels nostres escenaris,Toquinho i Camilla Faustino, dos prodigis de la música brasilera, Susana Sheiman que cap a principis del 2020 actuà a Escaldes i al Parc Hotel d’Andorra la vella, una veu que ja quasi és familiar i agraïda entre tots nosaltres. Carmen Canela amb la ONCA que va rejovenir a més d’un en la seva proposta musical.

RICHARD GALIANO

R. Galliano (acordió), A. Moignard (guitarra) i D. Imbert (baix) El jazz ha gaudit sempre d’una noblesa plena de reis, prínceps, ducs, marquesos, molts també en femení com Bessie Smith coneguda com “L’Emperadriu”. Enumerar-los a tots i totes seria massa llarg, però en el cas de R. Galiano probablement seria un encert qualificar-lo “d’Emperador de l’acordió a Europa”, seguit de prop per Vincent Peirani, també acordionista i compositor. Però parlant de territoris, Galliano s’ha guanyat també, per l’herència deixada per Astor Piazzola de procedència Argentina i inventor del Jazz-Tango, territoris més enllà d’Europa, una barreja musical que encisa qui l’escolta.

KYLE EASTWOOD ( EASTWOOD BY EASTWOD)

K. Eastwood (baix), A. McCornack (piano), Ch. Higginbottom (bateria), Q. Collins (trompeta), B. Allen (saxos). La presentació a Andorra de “Eastwood by Eastwood” a càrrec del fill Kyle va ser, sens dubte, un concert especial per diferents raons. Una d’elles rau en la personalitat i carisma del pare, present sense ser-ho, gran coneixedor de jazz i responsable, segurament, de l’afició del seu fill Kyle a aquesta música.

ÈLIA LUCAS I KIKE PÉREZ QUARTET

Élia Lucas, piano. Kike Perez (bateria) Edu Pons (saxo, clarinet i saxo alt) Ernest Pipó (Guitarra) Hector Tejedo (contrabaix).

Una de les coses que em van sorprendre d’aquest concert va ser d’intuir en algun tema, tot i les improvisacions, la música de J.S. Bach. Ara, després d’escoltar el disc “Bach inspirations” de Lucas ho entenc tot millor, i em fa pensar en la influència que va tenir en músics com D. Reinhart, Oscar Peterson o el gran J. Coltrane. Cal dir que el duet Èlia Lucas (piano) i Kike Pérez (bateria) gaudeix d’una complicitat poc habitual, potser com que cada un d’ells és líder de la seva pròpia formació, i que les seves sovintejades trobades musicals els confereix una seguretat extraordinària i molt rica en frases musicals de creacions pròpies molt ben elaborades. Referent a Kike Pérez, dir que és un privilegi gaudir d’un veí que viu a Montferrer, i per això visita sovint Andorra. Personalment, penso que és el millor bateria en uns quants km dels voltants.

CAMARADA VENTURA

Jofre Fité (piano) Carla Gonzalez (contrabaix) Pau Gurpegui (Bateria) Diuen que aquest grup anomenat Camarada Ventura va escollir aquest nom en dedicació al Pep Ventura, músic i compositor de sardanes com ara “Per tu ploro”... En qualsevol cas, va ser l’encarregat d’encetar el Festival amb una Plaça Coprínceps plena de gom a gom i amb temes de creació pròpia. Em van sorprendre molt agradablement aquells dedicats a Carl Sagan, científic, astrofísic, astrònom.

IRENE REIG

BOP COLLECTIVE

Irene Reig es formà a l’Escola Superior de Música de Catalunya (SMUC) a Barcelona. És Màster en interpretació en saxo al Conservatorium van Amsterdam i Master en Saxophone a la Temple University de Filadèlfia. És considerada una de les millors saxofonistes d’Espanya i actualment és professora de música a la SMUC. Els dos temes propis que més em van impressionar van ser “Ginesta”, un tema suau en aparença, amb la veu de Marta Garret, una delícia, i el tema “Entendre’t”, més imaginatiu i arriscat en el que sembla ser el llenguatge que més li plau. Tots els membres del Bop Collective van tocar tots els seus temes amb la precisió d’un rellotge Suís d’alta complexitat.

ANDREA MOTIS “TEMBLOR”

Andrea Motis presentà “Temblor” que segons ella mateixa diu, es tracta d’un projecte a llarg termini i que pensa desenvolupar en els anys vinents. Això fa pensar que la proposta té caràcter més ambiciós i també li permet, com ha demostrat en altres ocasions, convidar altres músics amb finalitats ben específiques. Sembla doncs que la cantant, trompetista i compositora ambiciona entrar en una altra dimensió musical inspirada en l’àmbit “songwriter”.

ALBA PUJALS QUINTET

Alba Pujals es va formar a la SMUC, al Conservatorium Von Amsterdam, i a la Julliard School (sota la direcció de W. Marsalis). Ha compartit escenaris amb W. Marsalis, J. Redman, Dick Oats director artístic del Village Vanguard de N.Y., P. Sambeat o C. Benavent. Ha actuat al Dizzy’s Club de N.Y., al Rose Theater de NY i al North Sea Jazz Festival entre altres.

TOQUINHO I CAMILLA FAUSTINO

La connexió amb el públic es va fer a la primera nota de la introducció en solitari del primer tema del concert, i la veu de Toquinho acompanyada amb la guitarra inspirà a tothom naturalitat i molta proximitat amb el públic que emplenava la sala.

LLIBERT FORTUNY I LA XXS BEATBAND

Personalment penso que Llibert Fortuny és, sense cap mena de dubte, el músic i compositor més important de l’estat Espanyol i va camí de convertir-se en un dels referents del jazz en l’àmbit europeu.

JAMAIS DEUX SANS TROIS

“Les coses venen de tres en tres”. Aquesta és l’expressió traduïda que dona nom al grup que va actuar en el darrer concert a la Plaça Coprínceps d’Escaldes. Cal posar en relleu la bona qualitat dels músics i el seu repertori variat: Gainsbourg, M. Grever, Y. Montand. M. Jackson, o P. Simon, entre molts altres, però la seva personalitat musical sembla més orientada cap a la música variada tipus “la chanson francaise”, tot i que també introdueixen temes de jazz, pop, swing, etc.

SUSANA SHEIMAN

Susana Sheiman és una vella coneguda al nostre Principat. És una cantant que emociona a l’escoltar els seus temes, fanàtica d’Ella Fitzgerald, Sarah Waughan o Billie Holiday, i és probablement això que l’ha conduït a treballar amb respecte i emoció les seves interpretacions vocals. La calidesa de la seva veu, l’amplitud dels registres vocals i la prestància escènica en temes de Jazz, Gospel, Soul o Funk captiven l’atenció i estimulen l’emoció de qui l’escolta.

ONCA I CARME CANELA

Va ser un privilegi poder escoltar en directe la veu meravellosa i molt personal de Carme Canela amb els temes del disc “Cravo e Canela” enregistrat l’any 1991 per l’antiga “Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra”, ara Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. En aquest concert vàrem comptar amb la presència de Lluís Vidal, arranjaments musicals, piano i director, però també amb la de Gerard Claret concertino. Cal dir que més de quatre vàrem rejovenir.

JAMS

Per aquells que la nit es va fer curta després dels concerts de la Sala del Prat del Roure, al vestíbul es varen produir les Jams capitanejades per Kic Barroc amb el seu quartet. Amb convidats com Dani Torres, al saxo dj,dv,i ds. i Pablo Martín saxo, dg. Quartet i amb la participació de Camarada Ventura, Irene Reig i Alba Pujals Quintet.

Aquest ha estat un festival petit però ambiciós per la qualitat dels artistes programats, i això posa de manifest la fidelitat de la Parròquia d’Escaldes-Engordany per aquesta música. L’afluència extraordinària fa pensar que el bon gust que ens ha deixat farà que la pròxima edició serà encara millor. Com tothom sap, el jazz no és imprescindible, però quasi. Genera emocions, bones vibracions, és de les poques músiques que poden provocar felicitat, coratge, excitació, tristesa o reflexió, particularitats que insinuen que arribada l’hora dels adeus, un té mal al cor. Els que hi vam assistir, però, podem dir: jo hi vaig ser... al bon lloc i al bon moment.