Feb 23, 20233 min read

Nova perspectiva

Pont Tibetà de la Vall del Riu · Canillo.

Canillo compta des d’aquesta primavera amb una passarel·la minimalista de 603 metres de longitud, amb una altura màxima de 158 metres, que sobrevola un dels paratges naturals més impressionants del país dels Pirineus: la Vall del Riu.

Es tracta del Pont Tibetà de Canillo, el segon més llarg del món. Compta amb unes vistes extraordinàries i ofereix al visitant una nova perspectiva de la parròquia Canillenca i les seves valls.

La passarel·la està ubicada entre l’Armiana, a una altitud de 1.892 metres, i el coll de la Cauba a 1.880 metres, i té una longitud de 602,65 metres.

L’origen d’aquest tipus de passarel·les es troba a la regió del Tibet, on s’ubica la formació muntanyosa més alta del món, l’Himalaya, on les utilitzen des de fa segles per creuar les escarpades valls.

Una passarel·la tibetana és un tipus d’infraestructura que es diferencia dels ponts per tenir tan sols dos punts d’anclatge dels cables, en els extrems, sense pilones ni altres punts de suport, i això és el què fa especial aquesta passarel·la respecte altres obres similars.

El juliol de 2019 es va presentar el primer avantprojecte de l’obra, quan el Comú de Canillo va adjudicar el projecte i la construcció de la passarel·la a la UTE Grans Passarel·les Himalaienes, formada per Desplom Treballs Verticals i Cabinet Eric.

«L’ESTRUCTURA ÉS MINIMALISTA AMB POC IMPACTE VISUAL I PAISATGÍSTIC»

«EL PROJECTE ES CONVERTEIX EN UN ATRACTIU TURÍSTIC PER A LA PARRÒQUIA QUE AJUDARÀ A DESESTACIONALITZAR EL FLUXE DE TURISTES FORA DE LA TEMPORADA D’HIVERN»

Les obres de construcció i adequació dels accessos es van iniciar el gener de 2021 i han tingut una durada d’un any i mig.

Durant la fase de disseny es va procurar realitzar una passarel·la que tingués el mínim impacte visual i ambiental, per aquest motiu hi ha dos massissos de formigó principals que són d’entre 30 i 50 metres cúbics cada un amb una sèrie d’ancoratges a la roca.

També hi ha uns petits daus de formigó pels cables de vent, que queden bastant integrats en l’entorn. Les tales d’arbres han estat molt puntuals i les excavacions mínimes, només per adaptar el terreny als massissos excavats a poca profunditat.

«EL GEL POT ARRIBAR A 2,5 CENTÍMETRES, I LES VARIACIONS DE TEMPERATURA DES DE MÉS DE 40 GRAUS FINS A -20»

La passarel·la pesa aproximadament 200 tones i es sustenta per 4 cables portants de 72 mm de diàmetre.

També té dos cables laterals amb tirants que subjecten la passarel·la per evitar el balanceig i el moviment excessiu de la passarel·la.

Una part important del projecte són els accessos i les casetes tècniques, realitzades en fusta. La fusta, a causa del rigor climatològic, ha estat tractada especialment. Aquesta tasca, ha estat executada per l'empresa andorrana FIC SL, especialitzada en construccions i decoracions en fusta certificada.

Per tal de donar seguretat a la passarel·la i als seus visitants, Desplom Treballs Verticals ha hagut d’instal·lar diverses proteccions contra la caiguda de blocs rocosos i allaus.

Per el dimensionament de la passarel·la, Cabinet Eric, en aplicació de la normativa corresponent, ha realitzat els càlculs combinant una sèrie d’hipòtesis, tals com, per exemple, preveure vents de fins a 168 quilòmetres per hora o variacions de temperatura ambiental des de 40 graus fins a -20 graus. També s’ha previst una capacitat de càrrega de fins a 250 quilos per metre quadrat, tot i que per a l’explotació de la passarel·la es limita a 100 quilos per metre quadrat (unes 600 persones).

Una part important del procés constructiu, la culminació d’aquest, és la prova de càrrega, on s’ha sotmès la passarel·la a la càrrega prevista d’explotació (100 quilos per metre quadrat) i s’ha comprovat que la infraestructura suporta els quilos que estaven previstos pels càlculs.

L’obra es converteix en un atractiu turístic per a la parròquia que ajudarà a desestacionalitzar el fluxe de turistes fora de la temporada d’hivern on es concentren la major part de visitants a l’estació de Grandvalira.

S'han hagut de traçar nous camins d'accés, i s'han refet els ja existents.