REHABILITACIÓ DE CAL GASTÓ · PATRIMONI CULTURAL D’ANDORRA DES DEL 2018
Cal Gastó és un dels pocs conjunts arquitectònics representatius de l’organització social i econòmica ancestral que va perviure a Andorra fins principis del segle XX. En aquest sistema, “la casa”, entesa com a unitat familiar, era una institució hereditària lligada a la producció agroramadera que permetia el desenvolupament d’una economia en gran part autosuficient i pràcticament de subsistència.
Tot i que la primera referència documentada de la família Gastó a Canillo data del 1428, quan es parla de Ramon Gastó Abella com a cònsol de la parròquia de Canillo i membre del Consell de la Terra, cal suposar que la família estava assentada al territori des de feia més temps. En un document de l’arxiu parroquial de finals del segle XIV ja es fa menció de la casa en una reunió per repartir-se les pastures.
La casa era l’edifici al voltant del qual girava tot l’univers familiar i les diverses generacions que hi han viscut l’han anat transformant i fent-hi afegits fins al dia d’avui. D’acord amb les inscripcions gravades al mateix edifici, com a mínim s’hi assenyalen tres reformes o ampliacions importants. La del 1619, amb la data gravada al bastiment de fusta de la porta de l’habitació principal de la casa, i les dels anys 1701 i 1828 amb les dates gravades en sendes pedres de la façana. A principi del segle XX, a part de la casa i de les terres, tot el conjunt de Cal Gastó incloïa diverses edificacions annexes de caràcter agrícola i ramader com l’era, l’ereta, un paller i les bordes d’Incles.
El projecte proposa retirar les petites estances de factura més recent i que dividien la crugia principal amb envans de fusta i recuperar l’estructura essencial de la casa definida per les parets mestres de pedra. Partint d’aquí, s’ha distribuït el nou programa assignant un ús independent a cada espai. De les dos crugies de la casa, a la de llevant s’hi ubiquen les zones de dia i d’ús en comunitat mentre que a la de ponent s’hi reserven els espais per a les habitacions. A la planta baixa, on hi havia el celler, el graner i la cort del cavall s’hi ha fet un petit spa i zona d’aigües. Pel que fa als sostres, s’ha reforçat i conservat tot l’embigat i l’entrebigat original destacant especialment alguns senzills enteixinats als espais originalment més nobles. A més de mantenir-los com a testimonis constructius de diferents èpoques i estils, es considerava de manera positiva la sensació de lleugeresa i elasticitat que ofereixen en caminar-hi en contraposició amb la pesantor i rigidesa de les gruixudes parets de pedra.
S’ha reforçat i conservat tot l’embigat i l’entrebigat original. A més de mantenir-los com a testimonis constructius de diferents èpoques i estils, es considerava de manera positiva la sensació de lleugeresa i elasticitat que ofereixen en caminar en contraposició amb la pesantor i rigidesa de les gruixudes parets de pedra.
Amb l’objectiu de satisfer les aspiracions bàsiques de confort sense comprometre la conservació patrimonial, s’ha identificat els espais amb uns requeriments de confort més alts com són les habitacions i la zona d’aigües i s’hi ha dissenyat unes envolupants que permetin incorporar gruixos importants d’aïllament.
Les habitacions disposen d’una zona d’accés que conserva la pedra i paviments originals. Per contra, la zona del llit es converteix en una caixa de fusta contemporània impol·luta que permet aïllar les parets i fer un espai bombolla confortable.
PROJECTE: ALTURA i LLAMAZARES POMÉS (COL·LABORADORS)
DIRECCIÓ D’OBRA: ALTURA
INSTAL·LACIONS: ATECI
CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS LLESUI
FOTOGRAFIES: RAFA VARGAS
Comments