TRANSICIÓ ENERGÈTICA

L’OPINIÓ D’ANTONI POL I SOLÉ

El futur conscient, que ja és aquí i s’escriu amb e d’energia. Amb e d’estalvi millorant els aïllaments. Amb e d’eficiència millorant la producció i invertint en energies renovables i netes. Amb e d’emancipació, diversificant la producció i fent al país el que es pot fer a Andorra.

Que estem vivint en el final d’un temps i l’inici d’un de nou, avui, és evident per a la majoria dels que habitem els països occidentals o d’economia de lliure mercat. Els efectes del canvi climàtic, la impossibilitat d’un creixement perpetu i il·limitat, l’esgotament dels recursos, les desigualtats socials i econòmiques, la contaminació del medi ambient, la imposició dels interessos privats als públics... ens obliguen a plantejar-nos la necessitat de fer ajustaments estructurals en la nostra manera de viure, si volem perdurar en el futur. No preveure els canvis a fer i no actuar avui és un suïcidi programat per a demà. La conveniència de corregir maneres de fer errònies i la importància d’invertir encertadament els diners públics i privats ens han de posar en alerta davant dels reptes, no ja que s’aproximen, sinó que ja tenim aquí. La transició energètica és un d’ells.

És a dir la substitució de la mentalitat que en els darrers dos-cents anys s’ha imposat, de consum de les reserves fòssils existents a la Terra per considerarles inesgotables, és una necessitat, per vàries raons. Necessitat per l’evidència de què el sistema, vàlid fins abans d’ahir, està esgotat. Necessitat per tal d’evitar la dependència totalment exterior, en tractar-se de recursos dels quals ja podem disposar a casa nostra i els adquirim a fora. Necessitat per a preveure poder continuar tenint accés a l’energia a uns preus més competitius que tot el nostre entorn. I necessitat per a reduir l’empobriment econòmic que suposa comprar a l’exterior part dels recursos energètics que podem obtenir a Andorra

La transició energètica és, però també una obligació, davant de les generacions futures, per a fer sostenible i just el sistema en el què vivim i poder-los llegar els recursos naturals que hem rebut en les millors condicions possibles. Sabem que, si seguim els processos i condicions de consum actuals, malmetrem irreversiblement la vida a la Terra.

Tenim doncs el deure, almenys pel que fa a la responsabilitat que hem contret com a Estat, sobre el nostre territori, Andorra i entorn, de fer tot el que puguem per a capgirar les tendències d’autodestrucció que les avarícies econòmiques globals, estan comportant. Però, i sobretot, la transició energètica és una oportunitat.

La història humana ens ha demostrat com l’evolució de la humanitat s’ha fet gràcies a l’assoliment de graus cada vegada majors en el domini i ús més eficient de l’energia. Així hem passat per l’abric, pel refugi, pel foc, per la fusta, pel treball d’equip, per l’aigua termal, per la força animal, per la força de l’aigua, pel vent, pel sol, pel carbó, pel vapor de l’aigua, pel petroli, per la química, per l’electricitat, per la geotèrmia, per la radioactivitat… També a casa nostra, a Andorra, l’aigua i l’aigua termal, la fusta i el carbó, l’aigua i l’electricitat de FHASA i avui FEDA, han estat les fonts d’energia precursores. I avui ja hi són totes les energies renovables, a partir del sol, el vent, l’aigua i l’aire i les seves derivades: l’aerotèrmia, la geotèrmia, la biomassa, solar tèrmica, solar fotovoltaica...

Si la tecnologia de la farga catalana i la producció de ferro va permetre el creixement qualitatiu d’Andorra als segles XVII, XVIII i primera meitat del XIX… Si l’electrificació d’Andorra el 1929 va permetre assolir un nou desenvolupament al segle XX… Avui, al segle XXI, és la transició energètica cap a les energies renovables la que ens ha de permetre l’assoliment d’un nou llindar de desenvolupament econòmic i incorporar noves complexitats a la societat andorrana impensables ara mateix. Les energies renovables ens permeten de pensar en termes de gestió d’estocs i no de fluxos energètics i, per tant, cal canviar la mentalitat i aprofitar les noves oportunitats que se’n deriven.

La transició energètica és, però també una obligació, davant de les generacions futures, per a fer sostenible i just el sistema en el que vivim i poder-los llegar els recursos naturals que hem rebut en les millors condicions possibles.

Les energies renovables ens permeten avui poder satisfer consums propis. Tal i com Fhasa, amb l’electrificació de tot el país, va portar amb ella la xarxa de carreteres, el primer hospital, el primer banc, la policia... i noves activitats econòmiques, la transició energètica ben feta ens permetrà assolir nous reptes de desenvolupament i entre ells el de la sostenibilitat.

La recerca és fonamental per aprofundir en el millor ús de les energies renovables i la seva aplicació adequada al nostre territori en la transició energètica cap a elles. Els investigadors d’Andorra-Recerca-Innovació, de la Universitat d’Andorra i dels altres centres universitaris, de les professions liberals així com dels sectors empresarials públics i privats concernits són clau per a reeixir.

Cal incorporar als cicles productius el de l’etapa final, corresponent a la transformació dels residus, i especialment els orgànics, en productes químics i energètics d’alt valor econòmic mitjançant l’us de biotecnologies. El triangle d’educació, comunicació i legislació és important a l’hora de fer possible qualsevol transició i en aquest cas igualment si es vol fer la transició energètica.

Els projectes com els que recullen dades de seguiment sobre les experiències assolides amb finalitats de control de l’eficiència energètica o altres, són possibles i han de fer-se perquè donen sentit i acompanyen l’etapa de la transició, podent així divulgar els resultats per a ser aprofitats per altres i poder fer més eficaços nous projectes.

L’Andorra sostenible que necessitem i estem obligats a fer per a les generacions futures, suposa una clara oportunitat, justa i necessària, per al canvi del model econòmic actual de país. L’Andorra sostenible, ja iniciada, ha de continuar-se implementant i combinant amb participació de la iniciativa pública i de la privada, separades i conjuntament.

L’Andorra sostenible, la que contamini menys (CO2),ha de ser inclusiva i permetre a tothom que ho desitgi, poder participar-hi. Cadascú en la seva doble situació, individual i col·lectiva, està convidat a actuar localment i pensar globalment. Espavilar-se abans que ens espavilin i buscar l’equilibri en el creixement, és a dir un desenvolupament sostenible.

Consumir menys i autoproduir és avui a l’abast de tothom en major o menor grau. No defugim, ni desaprofitem el moment que ens ha tocat viure, de clara responsabilitat i oportunitat davant d’una obligada i indefugible transició energètica.

L’Andorra sostenible que necessitem i estem obligats a fer per a les generacions futures, suposa una clara oportunitat, justa i necessària, per al canvi del model econòmic actual de país.

Fotomuntatge del futur parc eòlic del Maià (Acció Climàtica · Govern d’Andorra)