UN ESPAI AL SERVEI DE LA CIUTAT

LOCALS COMERCIALS I EDIFICI RESIDENCIAL R15 – SANT JULIÀ DE LÒRIA

El projecte R15 Residencial s’ubica a l’Avinguda Rocafort de SantJulià de Lòria. La parcel·la té forma de triangle, el vèrtex del quals’orienta a sud. Llinda pel vessant oest amb el riu Valira.Abans de la construcció del nou centre comercial i l’edificiresidencial, hi trobàvem 3 construccions de planta baixa i plantasemisoterrani: una petita fusteria, un taller de vehicles i localscomercials. Totes elles molt antigues i la imatge global del conjunt era poc atractiva per a la ciutat. Davant d’aquesta realitat, sorgí la inquietud, per part de la propietat, d’iniciar una intervenció de regeneració de la parcel·la.

El projecte pretén convertir el nou edifici comercial en un espai al servei de la ciutat: no es tracta d’un edifici “pantalla”. La seva voluntat és la de generar recorreguts al seu voltant i sinergies amb els habitants de la parròquia.

Convertir el nou edifici comercial en un espai al servei de la ciutat: generar recorregut al seu voltant i sinergies amb els habitants

El projecte es basa en restablir la connexió riu-ciutat a través de la parcel·la.

Per aconseguir-ho, es va “construir un gran buit” que actués com a connexió entre els dos elements, el qual donés accés als dos locals comercials.

Els punts de partida del projecte van ser:- L’enderroc integral de les construccions

inicials.

- La construcció d’un nou edifici, de dues plantes soterrani destinades a aparcament i planta baixa destinada a ús comercial. L’ús comercial s’havia de distribuir en dos locals: un local destinat a alimentació (gran supermercat)

i un segon local, potencialment destinat a restauració. Aquest segon local, hauria de disposar addicionalment, de planta primera amb una terrassa per a ús exclusiu dels seus clients.

- El projecte havia de contemplar la possibilitat de construcció d’una remunta, destinada aús residencial. Calia doncs, dimensionar-ne l’estructura i dissenyar nuclis verticals addicionals per donar resposta a tal requeriment.

- Es tractava d’una intervenció de millora urbana, el motor de la qual no era la rendibilitat de la parcel·la sinó la regeneració, en primera instància, d’un punt estratègic de Sant Julià de Lòria.

De l’anàlisi de l’entorn previ a la construcció del projecte, se’n van derivar les següents conclusions:

• L’edifici existent actuava com un mur separador entre el riu i la ciutat.

• La parcel·la frontalment, donava a la rotonda d’accés al Túnel de la Tàpia, punt molt transitat i lloc de pas de tot vehicle que arriba o marxa d’Andorra en direcció a la frontera.

• Es tractava d’un punt de connexió ciutat-riu riu-ciutat, característica a potenciar des del punt de vista de l’escala urbana.

• Les construccions inicials donaven l’esquena al riu, com si d’una mitgera cega es tractés. La nova edificació potenciaria la presència i l’aprofitaria per fer-hi front.

Es van aixecar les 6 plantes residencials de fusta en 3 mesos, el què suposa un estalvi directe en el cost econòmic de l’obra. Aquesta optimització del temps de muntatge compensa el sobrecost que aquest material suposa respecte sistemes tradicionals.

Un cop analitzades totes les preexistències, el projecte s'ha basat en les premisses següents:

Restablir la connexió riu-ciutat a través de la parcel·la. Per aconseguir-ho, s'ha “construit un gran buit” que actui com a connexió entre els dos elements i què doni accés als dos locals comercials.

Convertir el nou edifici comercial en un espai al servei de la ciutat. No es tracta d’un edifici “pantalla”; la seva voluntat és la de generar recorreguts al seu voltant i sinèrgies amb els habitants.

Poc temps abans de l’inici de les obres del local comercial, la propietat va decidir ampliar l’objecte de l’encàrrec i donar llum verda a la construcció d’un dels volums residencials de la parcel·la. La parcel·la, qualificada com a tipologia edificatòria per alineació a vial, gaudia d’una edificabilitat potencial molt elevada. Tot i així, un cop més, esva prioritzar la permeabilitat cap al riu des dela ciutat i per tal d’aconseguir-ho, s'ha dividit el volum d’habitatges en tres torres independents, renunciant a l’edificabilitat dels espais intermedis.

S'ha plantejat un edifici sostenible, on es limitaal màxim el consum d’energia i on es fa ús de materials sans, ecològics i naturals. Reduïr les emissions de CO2 durant el procés de construcció del nou edifici ha suposat un repte a aconseguir.

DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Si bé la construcció de les plantes soterrani i la planta baixa es va plantejar amb estructura de formigó armat, les plantes destinades a habitatge s'han construït amb estructura de fusta contra laminada (CLT: Cross Laminated Timber).

El CLT és un material contemporani, inventat fa menys de vint anys, que utilitza una gran varietat d'espècies i qualitats de fusta en aplicacions d'alt rendiment. El seu procés de producció permet optimitzar la qualitat variable de la fusta per crear taulers d'alta resistència i comportament predictible.

Els panells CLT consisteixen en capes formades per taules de fusta estructural apilades perpendicularment i encolades entre si a alta pressió. El projecte ha fet servir aquests panells tant pels elements horitzontals (forjats), com pels elements verticals (murs interiors i de façana).

Els avantatges que proporciona aquest sistema constructiu són, entre d’altres:

temps de muntatge compensa el sobrecost que aquest material suposa respecte sistemes tradicionals.

• Prefabricació i estandardització. L’edifici ha estat concebut a una fàbrica, previ estudi detallat de cada element. Els panells arriben a l'obra amb la mida i forma requerida i

la qualitat dels seus materials ha estat controlada a origen.

• Resistència al foc elevada. S’aconsegueixen estructures molt resistents amb elements resistents de gruixos molt reduïts.

• Lleugeresa de l’estructura envers solucions tradicionals de formigó armat. A menor quantitat de material utilitzat, menor quantitat de CO2 emès al llarg de la seva construcció.

• Mínim impacte ecològ ic: tots els arbres emprats en la fabricació dels panells procedeixen de boscos de creixement controlat. Tota la fusta utilitzada ha obtingut els certificats pertinents. A més, el fet de ser un edifici “muntant a peces” permet

el seu desmuntatge i el seu reciclatge i/o reaprofitament.

• Alt grau d’aïllament: la fusta és un material que actua com a mal conductor de la calor. Per això suposa un bon aïllant tèrmic.

Amb aquest sistema constructiu, és aconsellable protegir els elements de CLT de la intempèrie, per tal de resoldre-ho, s’ha disposat l’aïllament deles façanes mitjançant l’anomenat sistema SATE. Aquest sistema consisteix en la instal·lació de gruixos considerables d’aïllament, en aquest cas de llana mineral, per la cara exterior del panell CLT. Això permet, d'una banda, protegir la fusta, i per l’altra, reduir de manera exponencial el nombre

de ponts tèrmics de l’edifici per la qual cosa, es minimitzen les pèrdues energètiques i possibles patologies per condensacions. Damunt de la llana mineral, només s’hi ha disposat de la capa d’acabat.

A més, per tal d’aconseguir la limitació de la demanda energètica comentada anteriorment, tant els habitatges com les zones comunes disposen de tancaments amb triple envidrament així com també perfileria d’alumini amb ruptura de pont tèrmic. Els vidres compten amb control solar i membrana baix emissiva.

A efectes del confort acústic, les divisòries interiors tant verticals com horitzontals, s’han dissenyat curosament per garantir uns bons nivells d’aïllament aeri i a les vibracions.

La coberta s’ha dotat amb 30 cm de llana mineral i s’ha acabat amb lloseta de pissarra rústica, segons requeriments de la normativa local.

Es va plantejar un edifici sostenible, on es limités al màxim el consum d'energia i on es fes ús de materials sans, ecològics i naturals..

Reduir les emissiones de CO2 durant el procés de construcció del nou edifici suposava un repte a acoseguir.

Pel que fa a la ventilació, un cop aconseguits uns habitatges estancs iben aïllats, se’ls ha dotat d’un sistemade renovació d’aire mecànic, amb aire pretractat mitjançant recuperadorde calor. Aquest sistema injecta airenet no viciat a l’interior de l’habitatge però a una temperatura superior ala temperatura de l’aire exterior, tot aprofitant la temperatura de l’aire viciat a extraure. La climatització s’ha realitzat mitjançant sistema d’alta eficiència per aerotèrmia i s’ha dotat l’edifici de plaques fotovoltaiques per cobrir el consum de les zones comunes.

ACABATS INTERIORS

L’edifici residencial s’organitza en 6 plantes, amb 8 pisos per planta de primera a cinquena i 6 altells en planta sisena sota coberta. Les zones comunes s’organitzen a partir d’un vestíbul d’ascensors que es situa davant a l'avinguda Rocafort i amb il·luminació natural, del qual a partir d’un passadís central s’accedeix als habitatges. En cada planta hi ha pisos d’una, dues i tres habitacions, tots exteriors i amb balcons d’accés des de la sala d’estar.

Tots els espais interiors s’han projectat seguint el mateix llenguatge, amb materials nobles i tonalitats càlides. Combinant sobretot tons càlid i blancs, amb la fusta de CLT estructural i ferratges i senyalització en negre.

En planta sisena els pisos es mantenenamb sostre vist de CLT i inclinats seguint la pendent de la coberta,les obertures d’il·luminació i la ventilació estan resolts amb velux de coberta.

Tots els materials i acabats en les zones humides: revestiments, peces, mobles i il·luminació, són de qualitat i amb disseny acurat.

Tots els espais interiors s’han projectat seguint el mateix llenguatge, amb materials nobles i tonalitats càlides. Combinant sobretot tons càlid i blancs amb la fusta de CLT estructural i ferratges i senyalització amb negre. Aquesta elecció de tons clars permet donar calidesa i lluminositat a l’espai i a la vegada un toc de modernitat.

Fusteria interior i cuina:

Les portes i armaris lacats blancs (RAL 9010) amb tiradors i ferratges de porta de color negre mate i tiradors d’armaris de cuir marró. L’equipament de cuina, de la marca Leicht, està compost per mobiliari baix de color blanc i columnes i mobles alts amb acabat de roure i els tiradors amb acabat negre mate.

L’encimera de les cuines és Neolith de color pedra i el frontal de la zona

de treball es revesteix amb una rajola manual de 10x10 cm en color blanc.

A les zones humides (cambra de bany), pel paviment s’ha escollit un gres porcellànic de gran format i en la zona de dutxa els paraments verticals es revesteixen amb una rajola manual col·locada en vertical de color blau.

Els sanitaris són de la marca Roca amb inodors suspesos i com a moble de lavabo s’ha escollit un model amb lavabo de porcellana i estructura inferior de fusta i moble amb dos lavabos encastats amb moble de calaixos acabat amb fusta de roure natural.

Els plats de dutxa de la marca ZERO són blancs. Les aixetes són de la marca TRES, i la resta d’accessoris del bany són amb acabat cromat.

A nivell d’il·luminació, els pisos disposen en les zones de sostre vist d’un sistema d’il·luminació indirecta amb línies de led en cortiner, mentre que en les zones on hi ha cel ras (passadissos, cambres de bany i cuina) s’ha optat per downlights encastats circulars de color negre. Totesles terrasses i sortides a exterior disposen d’aplics de paret.

Acabats interiors:

En dormitoris i sales d’estar cuina el sostre es deixa vist (CLT) per aportar calidesa a l’espai i es protegeix amb un lasur incolor acabat mate. En els extrems de sostre amb façana es disposa un cortiner que amb un led lineal dona calidesa a l’espai i il·lumina l’acabat de fusta del sostre.

Aquest cortiner també permet ocultar els mecanismes de cortina. Com a paviment s’ ha escollit un parquet laminat flotant que juntament amb la fusta estructural aporta calidesa a l’espai.

Les parets pintades de color beix molt clar i sòcols lacats del mateix color que la pare.

PROJECTE: CENTRE COMERCIAL I EDIFICI RESIDENCIAL R15 · SANT JULIÀ DE LÒRIA

PROPIETAT DELEGADA: VILA ASSOCIATS · MANAGAMENT SERVICES, SLP

ARQUITECTURA: A/SIMETRIC ARQUITECTURA - MERITXELL CATALINAS SUBIRANA

COL·LABORACIÓ EN LA REDACCIÓ DEL PROJECTE ADMINIS TRATIU I EXECUTIU: M.EUGÈNIA LINARES ARAGÓ

ENGINYERIA D'ESTRUCTURA: VALDÉS ENGINYERS · GUILLEM VALDÉS ALEMANY

ENGINYERIA D'INSTALA·LACIONS: JJT ENGINYERIA · JAVIER JIMÉNEZ TIERNO

INTERIORISME: VILA SUTDIO · SÒNIA VILA VILÀ

CONSTRUCTORA: CONSTRUCCIONS PUJAL