UN FESTIVAL PIONER

ENTREVISTA A LA PALLASSA PEPA PLANA, DIRECTORA ARTÍSTICA DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES D’ANDORRA

El Festival Internacional de Pallasses d’Andorra va tornar a celebrar-se del 4 al 6 de maig. La reconeguda actriu i pallassa catalana, Pepa Plana, Directora Artística del FIPA ens parla de la seva trajectòria com a pallassa professional, així com ens explica el balanç del que ha estat el Festival enguany.

PARLA’NS DEL FIPA. QUIN BALANÇ FAS DEL FESTIVAL CELEBRAT A ANDORRA DEL 4 AL 6 DE MAIG El Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, és la nineta dels meus ulls. Quan jo l’any 2000 li explico el projecte al Jan Cartes l’emociona la idea. Era un projecte que ja havia proposat a altres països però sempre hi havia obstacles. I Andorra va acollir la idea amb molta generositat. El 2001 organitzem el primer festival. Un festival únic al món, no existia un altre, amb un pressupost d’enveja amb el que vam convidar 80-90 pallasses de tot el món. La segona edició va ser la bomba, ja que una pallassa s’ho va dir a l’altra i d’aquesta gran edició en vam fer 5 i amb ella van sorgir rèpliques en altres països, i es que la idea era bona. Posteriorment es deixa de fer el festival, però es recupera el 2018 amb un pressupost més reduït però amb la voluntat de fer-lo créixer amb espectacles de carrer, cabaret....tinc el somni de què d’aquí a dos anys el pressupost creixi, es facin cursos i vinguin més pallasses. I que sigui un lloc de trobada més gran.

PER QUÈ VAS TRIAR ANDORRA PER A ORGANITZAR EL FIPA Per la casualitat i els atzars. Andorra va confiar en la idea que vaig proposar en aquell moment i el Conseller de Cultura, en Carles Torralba hi va creure l’any 2001.

PARLEM DE TU. EN QUIN MOMENT DECIDEIXES CONVERTIR- TE EN PALLASSA PROFESSIONAL ? La veritat és que jo no vaig decidir ser pallassa tan clarament. Jo el que volia ser era actriu i amb aquesta voluntat em vaig llicenciar en Art Dramàtic i la pallassa es va creuar pel camí. La vaig negar durant 10 anys. La veritat és que mai he triat ser pallassa, si no que la pallassa em va triar a mi, i amb aquesta revelació decideixo que no hi ha marxa endarrere i que no tinc res a perdre.

QUIN BALANÇ FAS DELS ANYS DE PROFESSIÓ ? Tenint en compte que quan vaig començar fa trenta anys el que em pronosticaven era que ser pallassa per adults no seria una professió amb sortida, el balanç és molt positiu. He pogut tirar endavant i viure d’això. Pel camí hi ha hagut victòries i fracassos, també he pogut viatjar molt i actuar en teatres deliciosos i encara em queda molt camí al davant.

HA ESTAT UN CAMÍ FÀCIL? No ha estat un camí fàcil, ningú em va dir que ho fos. Les arts escèniques en general són molt complicades. Però des del primer moment he tingut la capacitat de fer engrescar els meus projectes a altra gent. Sempre he fet el que tenia ganes de fer. Si ets molt tossuda com jo, al final ho aconsegueixes.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE LA TEVA PROFESSIÓ M’agrada tot; estar a dalt dels escenaris, explicar el meu univers des de dalt de l’escenari i que el públic m’estimi, m’entengui i rigui. També m’agrada carregar i descarregar la furgoneta, això vol dir viatjar. No soc de fer llargues temporades en un lloc. Quan he estat més temps va ser quan vaig estar al “Cirque du soleil” (dos mesos en cada ciutat) i jo soc més nòmada, més efímera.

"MAI HE TRIAT SER PALLASSA, SI NO QUE LA PALLASSA EM VA TRIAR A MI”

PARLA’NS DE LA TEVA ETAPA COL LABORANT AMB EL “CIRQUE DU SOLEIL”. Va ser una etapa que no somiava i no projectava. El “Cirque du soleil” en aquell moment estava buscant un perfil molt concret per fer creació i necessitaven una pallassa. Era la primera vegada que n’hi havia una. Aquest era un tren que estava passant per davant de casa i em va venir molt de gust pujar-hi, i veure que era fer creació des de la Catedral del circ, des d’aquesta multinacional del circ. També vaig descobrir que volia dir crear en aquelles condicions i actuar davant de més de dos mil espectadors en cada funció, així com actuar en gran vela, en grand chapiteau, envoltada de 50 artistes més i tot un equip de tècnics, en definitiva què volia dir una vida de circ. Estic molt contenta d’haver pogut viure aquella experiència i d’haver pogut volar.

LA TEVA FEINA COM A PALLASSA PROFESSIONAL HA ESTAT RECONEGUDA AMB NOMBROSOS PREMIS, ENTRE ELS QUALS DESTACA EL PREMI NACIONAL DE CULTURA, LLIURAT EL 2014 PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA O EL MÉS RECENT EL PREMIO NACIONAL DE CIRCO. QUÈ HA REPRESENTAT PER A TU EL RECONEIXEMENT DE LA TEVA PROFESSIÓ?

Penso que cada premi és una pentinada d’ego com mostra de què no ho estic fent malament. En aquells moments tens molts dubtes, vius moments complicats tot i que fas espectacles que tenen molt bona crítica, i de cop i volta et ve un premi d’aquests. Cada reconeixement el rebo amb molta gratitud, però sé que els premis són pics d’eufòria efímera. Jo el que vull és treballar o fer espectacles xulos i ser honesta amb el que faig i el que penso.

ÉS FÀCIL FER-SE UN NOM ENTRE EL MÓN DEL CLOWN? Depèn del que vulguis, si vols l’èxit i la fama, potser t’has equivocat de professió.

Merèixer el reconeixement vol dir que has de tenir un rigor. Jo crec que som “bitxos” molt únics. No ha de ser difícil ser reconegut quan ets autèntica, el que passa és que no seràs mai famosa. Jo soc més pretensiosa, jo no vull sortir a la tele, jo vull sortir als llibres d’història (riu). No m’agradaria ser famosa i que m’atabalessin a la vida. No ser tan coneguda popularment sí que a vegades té el peatge de què potser tens menys espectadors o no, perquè hi ha gent que et coneix i reconeix per la teva feina i no per la teva quota de pantalla.

CREUS QUE ÉS UNA PROFESSIÓ EN PERILL D’EXTINCIÓ? No, que va! La nostra professió si no existís s’hauria d’inventar. Som imprescindibles i existim a totes les cultures; portaran nas vermell o no, seran vestits d’una manera o d’una altra... Se’ns reconeix moltes vegades com a persones que tenen la capacitat de mirada d’abstracció, com és la nostra comunitat, com ridícula, patètica, simple, fràgil. Som poetes escènics des d’un lloc molt fràgil i amb molt d’humor. Les pallasses i pallassos som adults però amb aquesta contundència.

EXPLICA’NS ALGUN PROJECTE QUE VULGUIS O PUGUIS COMPARTIR. Porto en gira actualment quatre espectacles. Un d’ells va estrenar-se precisament a Andorra: Si tu te’n vas. I estic pensant en un espectacle nou per l’any que ve que segurament serà un solo. I tot el que vingui! Jo visc al país del Si. També em conviden a fer classes als alumnes que estan acabant interpretació a l’Institut de Teatre de Barcelona, els futurs actors i actrius.