Un Viatge Olímpic Cap a l'Excel·lència

Mònica Doria, piragüista

El viatge de la Mònica Doria en el món del piragüisme d'aigües braves és una història de superació, constància i passió. Fa 16 anys, una nena de tan sols 8 anys va descobrir la seva passió per l'aigua, i avui, aquesta passió l'ha portat a estar entre les millors del món. El camí ha estat llarg, ple de reptes i d'èxits, però sempre amb la mateixa il·lusió que la va empènyer a començar.

ELS INICIS: UNA PASSIÓ QUE CREIX

Tot va començar a les aigües del riu, on va experimentar per primera vegada l'emoció de navegar amb una piragua. A mesura que anaven passant els anys, la seva passió per aquest esport es va intensificar, i va participar en competicions locals i nacionals. Els seus primers èxits van ser una mostra del potencial que tenia, però ningú, ni tan sols ella, podria haver imaginat fins on arribaria.

ELS PRIMERS ÈXITS INTERNACIONALS

A mesura que anava creixent, Doria va començar a competir en categories internacionals, representant Andorra en diverses competicions. Els èxits no es van fer esperar. Va aconseguir pujar al podi en vàries Copes del Món, i va obtenir resultats destacats en els Campionats del Món, tant en categories júniors com en sub-23. Aquests èxits van consolidar el seu nom en l'escena internacional, però la seva ambició anava més enllà.

ELS JOCS OLÍMPICS: TÒQUIO 2020 I PARÍS 2024

L'esport d'alt nivell és molt més que els resultats a finals de temporada. És un viatge d'aprenentatge constant, d'autosuperació i de sacrificis. Aquest viatge va culminar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on va tenir la seva primera experiència olímpica. Aquesta primera aparició als Jocs va ser un somni fet realitat, un reconeixement a anys de treball dur, però també una oportunitat per aprendre i millorar. París 2024 va ser una altra història. Va arribar als Jocs amb un objectiu clar: aconseguir el diploma olímpic. I no només ho va aconseguir, sinó que es va quedar a les portes d'una medalla. Aquest fet és un reflex de la seva evolució com a atleta i de la seva capacitat per competir al més alt nivell. París va ser testimoni d'una Mònica Doria més madura, més forta i més determinada que mai.

MIRANT CAP AL FUTUR

Tot i l'èxit aconseguit, la Mònica és conscient que el camí no s'acaba aquí. Els pròxims quatre anys seran crucials per continuar treballant i millorant, amb la mirada posada en els pròxims Jocs Olímpics. La medalla que a París es va escapar per poc és ara l'objectiu que la motiva i la guia en cada entrenament, en cada competició. Però més enllà dels resultats, l'experiència olímpica ha deixat una empremta més profunda. La gratitud cap a totes les persones que han estat al seu costat durant aquest viatge, l'emoció de competir en l'escenari més gran del món, i la inspiració que aquests Jocs han suposat per a ella i per a altres joves esportistes, són els veritables tresors que s'emporta de París.

UN LLEGAT DE SUPERACIÓ I INSPIRACIÓ

La història de la Mònica Doria és un exemple per a tots aquells que somien en gran. És la prova que, amb treball dur, dedicació i una passió incondicional, és possible arribar a l'elit mundial i competir entre els millors. Però, sobretot, és un recordatori que l'esport és molt més que els èxits que es poden mesurar amb medalles. És un camí d'aprenentatge, de creixement personal i de construcció d'un llegat que inspirarà futures generacions. Mentre continua el seu camí, preparant-se per als pròxims reptes que la vida esportiva li ofereix, podem estar segurs que continuarà donant-nos motius per estar orgullosos. El nom de Mònica Doria ja està gravat en la història del piragüisme d'aigües braves, i el seu viatge encara està lluny d'acabar.